Truita de patates amb all negre

Avui toca publicar un aperitiu que us pot semblar una bajanada però que per mi té molt de mèrit. Per fi he trobat una aplicació al magnífic all negre que em van portar del Japó -ojo al dato- al març!! (estem a finals d'agost...)
Em nego a explicar com es fa una truita de patates... cadascú la fa a la seva manera: amb o sense ceba, crueta o ben quallada, afegint algun ingredient secret o seguint la recepta bàsica. Jo ja sé com m'agrada a mi, vosaltres feu la vostra.
...total... que la feu a daus, com per fer un aperitiu. I empaleu cada dau amb una làmina d'all negre.
Ara ve la història de l'all negre. Ho dic de memòria sense la viquipèdia oberta en una altra finestra. Resulta que els japonesos han descobert una forma per "envellir" l'all, de manera que suavitza el seu aroma original -als japonesos no els agrada gaire- i millora alguna de les seves virtuts saludables. Amb aquest "procés" adquireix un color negre... pero negre, negre i unes notes dolces com de regalèssia i una textura tova, quasi cremosa. Tot en conjunt el fan un ingredient molt particular i segons tinc entès, molt apreciat a la actual cuina japonesa autòctona.

Bé colla, que si teniu curiositat per aquest invent i al final trobeu all negre o us el regalen i no sabeu que fer-ne , aquí teniu una opció. Salut!